La Cuina d'Angels

I el dissabte: "Bacallà"

2011-10-23T14:10:00.001+02:00

Ahir tarda (se'ns acumula la feina, desprès del divendres d'ous amb Pep Nogue publicat abans) vam fer un tomb per el “Mercat de mercats” (molt millor que l’any anterior), i ens vam apuntar a l’aula gastronòmica d’en Benvingut Aligué (d’el restaurant “Aligué” de Manresa) que ens va fer unes propostes de bacallà molt interessants.

La primera d’elles un plat d’hivern, patates amb col, bacallà i allioli. (aviat farem la prova i ho comentarem)

D’aquest no tinc fotografia per que el van retirar de la taula quan l’anava a fer.

Un altre va ser un bacallà confitat (uns 12 minuts a 60º - l’interior del bacallà no ha de passar de 35º), amb un sofregit de ceba i tomàquet, cigrons, tripa de bacallà i botifarra negra, amb molt bona pinta també.

Desprès va fer uns entreteniments amb bastonets de bacallà arrebossats amb una pasta de farina, cervesa i mel, i també uns cruixents de pell de bacallà.

Va preparar un “pil-pil” a la termomix amb caldo de bacallà, festucs i un pols de “curry”, triturant-ho tot i afegint oli d’alls.

L’últim plat va ser un bacallà confitat fes làmines sobre un llit de samfaina i amb el pil-pil per sobre i decorat amb un cruixent de pell de bacallà.

Tot un seguit de idees a provar, no?

Un "divendres d'ous" amb Pep Noguè

2011-10-23T13:31:00.001+02:00

Aquest passat divendres en Pep Noguè ens va delitar amb una de les seves xerrades al “Bon Preu”, i com deia al títol, la cosa anava d’ous.

Ens va fer tres receptes, a banda de explicar-ne altres cinquanta de passada.

Ous al plat tardorencs

Com podeu veure es un plat força complert i bastant mes elaborat que los “Huevos de Casa Lucio” de tanta fama per Madrid.

Com va comentar en Pep en realitat es podrien dir “Ous de nevera” per que es qüestió de veure que hi ha a la nevera o al rebost i deixar anar l’imaginació.

Créme Brulée de vainilla amb sopeta de mango.

Amb aquest plat va tindre que renunciar al patriotisme, cosa mol poc habitual amb ell, dient que el posava davant de la “crema catalana” per la seva textura i paladar.

750 ml de nata

250 ml de llet

Vainilla

450 gr de rovells

150 gr de sucre

+ 50 gr de sucre per caramelitzar per sobre

Poseu a bullir la nata, la llet i la vainilla infusionar 5 minuts i coleu

Barregeu (Sense batre) els rovells d’ou y el sucre

Incorporeu la llet infusionada, barregeu i coleu per treure restes dels rovells (important)

Distribuïu en recipients individuals, i al forn (sense bany maria) a 85º durant 45 minuts

Deixar refredar en nevera desemmotllar i caramel·litzar amb la lampareta.

Bunyols farcits de crema de xocolata

Aquests van acabar sense ser farcits però estaven boníssims.

Som mol fàcils de fer i molt econòmics, amb la mateixa pasta es poden fer lioneses, bunyols de bacallà...

2dl. d’aigua

80 gr mantega

120 gr farina

210 gr. ( aprox. ) d’ous (3 o 4 que s’inclouran 1 a 1 )

Sal i sucre

Fer arrencar el bull a l’aigua amb la sal el sucre i la mantega, abaixar el foc i tirar la farina remenant amb una espàtula de fusta fins que la pasta estigui desenganxada de les parets, anirem incorporant els ous un a un fent que quedi una pasta llisa. Deixar refredar unes hores.

Amb una màniga amb un brocal una mica gros, fem porcions que fregirem amb oli a 180º.

No us hi penseu i feu la prova.

Bacallà amb allioli de pomes amb mel

2011-09-19T02:47:00.000+02:00

Un any mes ha començat el curs al “Bon Preu”,

i en Pep Nogué ens ha presentat un menú complert:

- Una sopeta de verdures

- Bacallà amb allioli de poma
- Batut de figues, llet de cabra, kefir, etc.

Tots tres molt bons.

Per començar va fer un sorteig de tres dels seus llibres, i de poc li dona un cobriment i ens quedem sense sessió, va apuntar tres números en un paper i va començar a preguntar per la primera fila, a la primera li van encertar un dels números el “7”, va dir que no l’hi havia passat mai i va seguir amb el sorteig, a la següent li va encertar el segon el “21”, es va quedar sense paraula, desprès va dir que si li encertaven la tercera plegava, el tercer era jo i li vaig dir que ara tocava el “14”, no us puc descriure la seva sorpresa,

aqui teniu el llibre amb dedicatoria i tot, per sort no va fer veritat la seva “amenaça”, i va continuar la classe.

Com sempre, a mes de explicar-nos com fer les tres receptes va “amanir” la classe amb un bon número de trucs i idees per fer altres plats.

He de reconèixer que el bacallà es un dels nostres plats favorits, així que dit i fet, avui hem fet:

Bacallà amb allioli de poma i mel (a la seva recepta la mel es de flor de taronger, però a casa no tenim tarongers...)

Per començar os copio la seva recepta (per 4 raccións):

600 gr. llom de bacallà

    4 alls pelats
    4 rovells d’ou
    ½ litre d’oli d’oliva de gust suau
    2 pomes “golden”
    50 gr. mel de flor de taronger
    100 gr. pasta d’olivada d’olives negres

Primer de tot es fan coure les pomes al forn,

i amb elles fem un puré.

Els alls s’han d’escalivar (jo ho faig al microones – en Pep ho va fer escaldant-los i fent-los bullir) i desprès aixafar-los.

En un bol posem els rovells d’ou, el puré d’alls, la mel, un raig d’aigua, i al bany Maria els muntem amb les varetes

Es posen els talls de bacallà coberts d’oli en una plàtera al forn suau (max. 100º) per confitar-los.

Desprès afegim, als ous muntats, 6-7 cullerades de l’oli de confitar el bacallà i al final el puré de pomes.

Preparem l'olivada d'olives negres.

Es posen els talls de bacallà en plats per el forn amb un parell de cullerades de l’allioli per sobre i els gratinem, i desprès els decorem am l’olivada .

Espero que os agradi.

II Fira del tomàquet del Vallès

2011-09-05T01:54:00.018+02:00

Be amics, ja hem tornat de les vacances, encara que dissabte mes d’un ens feia dentetes dient que ell (mes aviat ella) las començava a les hores, així que ara toca treure la mandra de aquests dies de sofà i començar una nova temporada.

I que millor començament que anar, per una deferència dels nostres amics la Xell i el Kike de “la Cuina vermella”, el passat dissabte, al 2on tast de tomàquets recuperats a Sta. Eulàlia de Ronçana y la “II Fira del Tomàquet del Vallès”.

A l’hora prevista el amics blocaires van arribant al recinte de la fira on els tomàquets es van fent el amos de les paradetes,

encara que també es pot trobar altres tipus de productes artesanals, incloent-hi llavors...

Pa...

Inclús un firaire ens va dur l’hort ...

Al final nosaltres també varem “fer fira”, uns tomàquets, una cervesa d’espelta, unes llavors (ja veurem si puc muntar un mini-hort urbà).

Ha arribat l’hora de anar a treballar a l’hort, però com ens hem deixat “el xapo” a casa avui ens dedicarem a fer el tafaner.

Allà els voluntaris organitzadors, (davant dels que ens hem de treure el barret per la feina que han fet) i no poso noms per que amb això soc molt dolent i em deixaria mes de la meitat, ens van anar explicant els cultius de tomàquets...

y de mongetes ...

que de forma molt didàctica han anant conreant en ordenades fileres, i cada varietat tenia el seu cartell explicatiu...

Inclús en el cas de les mongetes hi havia una bosseta amb una mostra de la varietat amb sec.

Per que us feu una idea aquí teniu una petita mostra del que varem veure.

Ja de tornada era l’hora del tastet, no penseu que es tractava de fer una “amanideta” de tomàquets no, es tractava de fer un “seriós tast”, com els de vins amb la seva fulla de classificacions i tot, de cinc varietats de tomàquets, de llavors antigues recuperades per el pagesos del Vallès.

Aquí teniu una colla de blocaires expectants i preparats per la “experiència tomatera”

Be ja tenim el primer, una “Pometa de Sta. Eulalia de Ronçana”.

El mestre de cerimònies , en Pep "Salsetes", anava explicant les característiques de la varietat que degustàvem.

Aquí hem teniu amb funcions de tastador.

Desprès va ser l’hora de una peça de la varietat “Montserrat de Caldes”

L’amic Marti també duia la seva maquina de fotos, encara que no recordo que en fes cap.

La tercera varietat va ser Una “Pometa” d’en Lluis Vila de l’Ametlla.

La quarta era un sucós i aromàtic “Cor de Bou”

I per acabar un “Rosa” de una de les animes del moviment de recuperadors , "l’Etern"

A les seves cistelles restaven altres varietats.

Despres de tornar a donar un volt per la fira i per fer temps, ens varem donar una passejadeta per la vora del riu Tenes

Per acabar la jornada hi havia un dinar, amb un gaspatxo de remolatxa i tomàquet, una amanida de tomàquets antics, un cuixa de porc rostida, y de postres arròs amb llet o fruita, tot molt bo. Però d'aixó no puc donar fe per que la bateria em va dir que ja estava tipa de tomàquets i es va negar a deixar constància per la posteritat.

Be dons espero que el proper any siguem de nou allà per gaudir un altre vegada dels gustosos tomàquets, com els que recordava de quan érem joves.

Sípia amb patates i faves

2011-04-29T17:59:00.000+02:00

Be, avui toca sípia, (es un dels meus menjars preferits), i el farem d’una manera no massa habitual, tipus “simi-tomba” un plat prou tradicional, però... com sempre, amb les meves variacions o inspiracions del moment.

Normalment aquest plat te els pèsols com un dels ingredients, segons sigui la versió o el seu origen, però avui al meu rebost no hi havien, així que hi fet un petit canvi...

Pèsols - Vs.-> mini- Faves.

Així que aquí tenim els ingredients (per 2):

1 Sípia (Sols la “borsa” la resta va ser objecte de un arròs negre amb gambes)
1 Trumfa (Es a dir 1 patata)
1 Ceba de Figueras
Alls (Segons el gust i l’estomac, mínim 4-5 + un parell per l’allioli que poden ser escalivats si l’all cru os repeteix)
Favetes (Un grapadet, tampoc es tracta de fer una favada)
1 full de llorer, 1 copeta de xeres sec.

En una cassola o paella de ferro colat posem un rajolí d’oli i la meitat dels alls talladets ben finets, amb foc molt fluix per tal d’infusionar-los no fregir-los, i desprès afegirem la sípia talladeta a bocins pujant una mica la temperatura del oli per saltejar-la.

Quan comenci a enrossir, afegirem la ceba, i quan aquesta comenci a transparentar ho regarem amb una copeta de xeres sec, deixant evaporar l’alcohol.

Es cobreix amb aigua per que comenci a fer xup-xup i es deixa uns 30 minuts que la sípia comenci a estar tendre,
A mitja cocció podem incorporar les faves, en funció de lo tendres que ens semblin, y per últim les patates, deixant-les coure uns 20 minuts mes.

Tot aquest temps hem de vigilar que tingui aigua suficient pe cobrir-ho tot, deixant els 5 últims minuts per corregir la sal i que s’evapori l’aigua.

M’entres tant haurem escalivat els alls (si no els volem menjar crus), jo ho faig en 5-10 segons al microones.

I amb ells preparem una mica d’allioli, que desprès negarem amb una mica del caldo de fer coure la sípia, incorporant-ho al guisat quant falten 10 minuts, o be servint-ho a taula separat per que cadascú se’l serveixi al seu gust.

I aquí tenim el resultat, si us ve de gust, serviu-vos vosaltres mateixos.

Unes anxoves casolanes.

2011-04-17T00:39:00.000+02:00

No he pogut esperar mes, des de novembre que les vaig posar en salmorra, les hi anat vigilant dia a dia fins avui,

i ara toca treballar una mica mes, les vaig trien una a una amb molta cura, espolsant-li la sal.

Desprès un altre operació delicada, amb un paper de cuina suaument s’ha de treure la pell, i desprès treure l’espina.

Ja les tenim netes ara s’han d’eixugar be per que desprès d’estar sota l’aigua per treure una mica la sal i netejar-les estan massa molles, hem de recordar que l’aigua es un enemic de la conservació.

Un cop ben eixugades les posem amb oli (si podeu esperar, un parell de dies)

I per fi ja podem gaudir-ne, o be tal com estan, sobre unes llesquetes de pa amb tomàquet...uuummm!

O be amb companyia de bacallà esqueixat i d’uns musclos a la vinagreta, també fets a casa, sobre uns fulls d’escarola.

Be espero que us agradi, bon profit.

Carbassons Farcits

2011-04-08T10:23:00.000+02:00

Hola amics, en primer lloc donar-vos les gracies per els vostres comentaris a la recepta de la crema de St. Josep.
Aquests dies hi estat treballant amb altres temes i no havia tingut temps de posar cap comentari al bloc així que aquest cap de setmana miraré de posar-me al dia afegint algun plat mes.

Avui només us faig un petit post per oferir-vos uns carbassons farcits mol fàcils de fer.

Ingredients (per 2):

- Un parell de carbassons que siguin grossos per farcir-los (Sols farem servir les parts mes gruixudes, amb la resta podem fer una truita de carbassó y ceba a la nit)
- Un botifarró de ceba y pinyons
- Un calçot gros (o be una ceba tendra quan no sigui el temps de calçotades)
- Un parell d’ous de guatlla.
- Tomàquet triturat.
- Pebre vermell, sal, pebre negre, etc.

Buidarem amb cura de no trencar-los els carbassons i els farem mig coure al microones.

Farem un sofregit amb el calçot talladet ben petit, afegirem els trossos de carbassó que em buidat y el botifarró, un polsim de pebre vermell (si pot ser del de La Vera). Un raget de xeres sec i una cullerada de tomàquet triturat.

Quan això estigui confitat y una mica sec (no ha de veure’s l’oli), farcirem els talls que hem cuit, a un d’ells hem posat l’ou de guatlla, i al forn (normal) ben calent uns 5 minuts.

Bon Profit.

Crema de St. Josep

2011-03-20T11:34:00.000+01:00

Aquesta vegada li toca a l’Angels contribuir a la iniciativa de la recepta del 15,

i com cada any amb aquesta data ha fet la crema de St. Josep.

La recepta es una d’aquelles que ve de l’avia, o de l’avia de l’avia ves a saber...

Ingredients:

5 ous
1 litre de llet + llet per bullir els núvols
3 cullerades de “maizena”
1 cullerada de sucre per ou
Pell de llimona
Canyella (un branquilló)
Vainilla al gust

Separarem les clares dels ous per desprès fer els núvols.

En un caçó barrejarem els rovells i el sucre fins que blanquegin , desprès afegirem la maiçena remenant fins que estigui ben desfeta i per últim la llet.

Posem la barreja a foc baix remenant amb cura (això es pot tallar) fins que s’insinua el bull. Retirem el caçó del foc sense deixar de remenar fins que agafi la consistència entre espès i líquid que us agradi, (però no son natilles i penseu que al refredar s’espessirà més) es qüestió de trobar-li el punt.

Distribuïm la crema de forma individual o amb una plata i la deixem refredar.

A banda muntem les clares amb una mica de sucre (al vostre gust depenent de lo llépols que sigueu), i amb un altre caçó posem llet i la fem bullir.

Anirem tirant cullerades de les clares muntades i donant un parell de voltes les retirem i posem a escórrer l’excés de llet.

I ja la tenim, atenció les clares es posen en el moment de servir, per que sinó mullarem la crema i no queda be.

Espero que us agradi.

La meva pizza

2011-03-13T12:57:00.037+01:00

Be, com ja havia promès a l’anterior post aquí teniu una de les meves pizzes, com aportació al HEMC 52.

Normalment vaig variant els ingredients fins i tot els de la base, en aquesta ocasió esta feta amb una barreja de farines blanques i integrals.

Dons comencem per els ingredients basics:

La cervesa (150 gr.): últimament estic posant-hi diferents tipus de cerveses per contes d’aigua, trobo que li dona un sabor mes especial, avui hi fet servir cervesa negra.(No m'han pagat res per l'anunci)

La farina (300 gr.): com ja he dit, aquesta vegada es una barreja al 50% farina blanca i farina integral .

El llevat de forner (12 gr.): es millor que el sec.

El tomàquet madur: Be, en realitat com ja veureu no es aquest el que hi poso.

La alfàbrega: ha de ser del tipus italià (“basilisco”) de fulla ben grossa.

Ja heu pres nota? dons comencem:

La cervesa ha de estar tèbia no calenta (uns 30-40º) per dissoldre totalment el llevat .

Li afegim 100 grams de la farina, ho remenem be i es fa reposar.

Al poc veurem que comença a fer bombolletes i a créixer.

En menys d’una hora veurem que ha crescut al doble de volum.

I la mescla fa bromera.

Es l’hora de començar l’amasat, li afegim la resta de farina i amassem fins que quedi una bola que no s’enganxa a les parets.

I ara toca fer estiraments, no al gimnàs eh! , a aquesta boleta i al temps, poc a poc, hi afegirem l’oli (15-25 grs. al gust personal)

L’amasat jo el faig en tres passos: 1er estirar la massa.

2on enrotllar.

3er plegar.

I sant tornem-hi, estirar, amb el palmell de la ma.

Mes, mes estirat

Enrotllar i plegar

Tornar a estirar, ah! i afegir oli de tant en tant.

Així durant uns deu minuts, al final fem una bola i la deixem reposar...

Fins que veiem que ha doblat el seu volum.

La tornem a amassar uns cinc minuts mes i la tornem a deixar reposar, aquesta vegada sobre la planxa on desprès l’estendrem.

Per passar el temps anem a preparar l’oli d’alfàbrega que desprès farem servir. Es ben fàcil piquem unes fulles i les posem amb un pot de vidre amb oli, i al microones.

Desprès de varis cops (deixant 10 minuts entre un i l’altre) de 1 o 2 minuts a baixa intensitat (no es tracta de fregir les fulles, si no de fer una infusió amb l’oli) aquí teniu el resultat.

Veiem que la massa ha tornat a doblar la seva mida, ¡Ha arribat l’hora de muntar la pizza!

Ja la tenim ben estesa, i aquí el primer truc, si la volem que sigui cruixent , i per que es cogui be, s’ha d’evitar que la massa es mulli amb el tomàquet, per això cal “pintar-la” amb l’oli d’alfàbrega ho primer de tot.

Com ja us havia advertit el tomàquet que faig servir es el triturat de llauna, encara que si tinc temps el faig concentrar abans. (mai poseu “tomate frito” encara que diguin que” trabajo que te quito”).

I com veieu es tracta de fer una capa molt fineta no de omplir-la de tomàquet.

I el segon truc, tot ben empolsinat de orenga seca.

Ara si “L’ imaginació al poder” poseu-hi allò que mes us agradi, avui he posat: ceba tallada ben fineta, pebrot de piquillo a tiretes, rodanxes molt primes de carbassó, i carn de botifarra.

Per últim el/els formatges: en el meu cas mozzarella i una barreja de formatges com Gouda - Havarty - Emmental i Cheddar (la mozzarella sol es una mica “sosaina”). I un altre truquet escampeu un grans de sal gruixuda i pebre negra per sobre els formatges.

Dons ja esta a punt per anar al forn

Aqui el meu forn, que com podeu veure des de que em va donar per fer pans i pizzes te instal•lada una meravellosa pedra que vaig aconseguir d’un taller de “marmolistes“ (si, d’aquests de lapides i marbres de cuina), si us hi fixeu es el retall que surt del forat de la pica.
Per posar la pizza te que estar a uns 200 graus i calent per la part inferior (la pedra) ¡No al grill!

I aquí el resultat desprès d’uns 20 minutets.

I el truc final una vegada fora del forn poseu unes fulles d’alfàbrega per sobre. Veureu quin aroma fan amb l’escalfor de la pizza.

¿En voleu un tallet?

Pizzes caseres, HEMC 52

2011-02-28T16:18:00.002+01:00

Vaja, aquest mati quan hi penjat el post encara no sabia res del “HEMC” del mes, amb aquest cas apadrinat per “Sabor Impresión”, així que el tema pizza ara crema.

Dons tindré que fer una revisió de les pizzes que tinc fetes,

com ara aquesta, i miraré de posar un pas a pas, per tornar a col•laborar amb aquesta iniciativa.

Fideus Negres

2011-02-28T10:46:00.002+01:00

Be, ja ha passat una setmana i com us vaig prometre aquí va un altre plat, avui fem un clàssic d’aquells que no cal donar-li molta propaganda, uns fideus negres de sìpia.

Primer os presento els ingredients:

La sípia, be sols part, era prou grossa, les potes y una mica mes la resta me la hi guardat per fer una altre plat que ja explicaré.

Aquí ja està ben sofregida, amb uns alls talladets fins, una ceba petita tallada molt petita i ben enrossida i uns tallets de pebrot.

El brou de peix, amb uns capets de les gambes del plat dels ravioli.

Els fideus prèviament rossejats.

I la tinta, no pot faltar es clar, amb un all picat i una mica de rom.

No,aquesta andròmina no es per els fideus, es que m’hi pres un descans i hem anat a veure la inauguració de la nova Ronda del Guinardó i del parc de Les Aigües.

Com veieu la festa estava molt concorreguda, inclòs els gegants hi eren, desprès tambe va vindre l’Hereu i tot, no podia faltar, estem a un pas de les eleccions i...

Fins i tot hi era la cotorreta, (els nous coloms de Barcelona)

Ep! Que ja comencen a fer l’arròs, dons tindrem que tornar a continuar els nostres fideus

Deixem la festa del parc i marxem cap a casa.

Dons ja tenim els fideus en plena feina, casi casi a punt.

Ara si, aquí els tenim, intentant fugir de la paella, ja saben la que els espera.

En voleu?

No me hi pogut estar, de poc llepo el plat.

Es un plat que dona poca feina però sempre queda be, a mi m'agrada amb una miqueta d'allioli, (això es opcional depèn dels comensals).

Ah! i per acabar el dia, a la nit per sopar, una de les meves pizzes, un altre dia os en faré una.

PD: Gracies per els vostres comentaris de la setmana passada.

En record d'en Santi

2011-02-20T21:10:00.002+01:00

Desprès d’un llarg parèntesi, no per haver perdut l’afició a la cuina, com alguns de vosaltres ja heu pogut comprovar en trobades amb la Mireia Carbó, amb en Pep Nogué, o amb David Lienas , ah! i també en alguna ocasió a la botiga dels Gadgets, o com fa uns dies degustant els exquisits formatges del “Mas Alba”, les delicades melmelades del “Rebost de l’Empordanet” , acabant amb les enfervorides explicacions de l’Ana del “Celler Espelt” a les seves “vinyes verdes vora’l mar”, be, que mes us puc explicar que no hagin detallat ja tantes bones plomes dels nostres amics blocaires ...

Doncs com deia, al veure la crida del nostre amic Oscar, l’Starbase, (primer he agafat l’escombra y el plomall per treure la pols i teranyines que s’hi acumulaven al nostre blog, i l’hi he donat uns retocs de pintura per canviar un pel d’imatge, encara no definitiva), i seguint la seva crida tornem a obrir aquest blog, i espero que al menys setmanalment seguirem fent algun comentari.

En record d’en Santi, a qui varem conèixer al seu “Recó de Can Faves” fa ja una pila d’anys, en els seus començaments, ahir dissabte, vaig fer una adaptació dels seus “Ravioli de gambes amb oli de ceps”, amb el que vaig coincidir amb en Manel de “Cuinar es generós”, i ací teniu el resultat.

Ara us explico uns detalls de la “meva” preparació, per que com ja he dit es una adaptació amb un petit detall, que algú ja deu haver vist.

La recepta la vaig treure del llibre “Chefs contra el hambre”, i seguint les seves indicacions vaig preparar les cues de les gambes i l’oli de ceps.

Però desprès, el confitat de ceps va ser d’una barreja de gírgoles, xampis, ceps i “perrexicos”, confitats amb ceba i amb una mica de conyac.

Ja tenim les gambes aplanades i congelades per farcir-les amb el confitat.

Fins aquí hem anat seguint la recepta, però desprès de formar els ravioli...

Comença la variant: els hi pintat amb l’oli de ceps i els hi donat un cop de forn,

tres minuts, nomes per que les gambes perdin la transparència, i al plat.

HEMC esta vez va de hojaldre (Pastel otoñal de carne)

2009-04-17T02:05:00.008+02:00

Bueno esta vez la anfitriona del HEMC es nuestra amiga Gemma así que Angels me ha dicho que teníamos que participar,

¡Faltaría más!, y para poner nuestro granito de arena he preparado un "pastel otoñal de carne".

Lo del otoñal lo puse por que en el relleno pongo setas, y aunque el otoño ya empieza a caer lejos, hoy en día tenemos la ventaja que para hacerlo en cualquier época están las congeladas.

Ingredientes:

En este caso tenia una mezcla de trozos de ceps, girgolas minis, y de alguna otra clase (aproximadamente 250 gr.)

Logicamente la pasta de hojaldre, y continuamos con el congelador...

Yo siempre tengo alguna placa de hojaldre extendida (es mucho mas comoda y rapida para preparar cualquier cosa)

Un huevo mezclado, sin batirlo que no haga espuma, para pintar el pastel una vez preparado, y la pimienta, para darle un toquecillo de alegria.

Y claro está, la carne picada, mezcla de ternera y butifarra a partes iguales es la que queda mejor, (unos 400 gr. era un pastel para 3 personas), ahi cada uno hace las raciones como crea conveniente.

Y como ya os habreis fijado en la mezcla, que esta ya medio hecha, un toque de pimientos del piquillo troceados (dos o tres al gusto de cada uno).

Y este no se ve, pero si nos lo dejamos se nota, media copita de coñac, no ha de quedar liquido que mojaria el hojaldre.

Preparamos el hojaldre estirandolo para que no quede una plancha excesivamente gruesa, y lo rellenamos cerrandolo en la forma que creais mas conveniente segun la presentación final que querais dar al plato: en raciones cerradas para presentar como individuales o abiertas; yo en este caso las hice para presentarlas abiertas, es decir un trozo en cada plato para que se viera el contenido.

Se pinta con el huevo...

Para acabar la decoración estiramos mas un trocillo de pasta y recortamos unas hojas u otro motivo que queráis, y lo pegamos encima del pastel, pintandolos con el huevo para que al hornear nos tome un color dorado brillante.

Es recomendable abrir unos pequeños agujeros para permitir que evaporen los liquidos del relleno sin que nos reviente el pastel

Y una vez preparado pasamos al horneado, el tiempo dependera del horno de cada uno, pero hay que procurar que no se queme la pasta pero al mismo tiempo que no quede cruda por debajo, lo emplaté acompañado de unos blinis de pasta de pimiento de piquillo y unos toques de compota de manzana

Como podeis ver es un plato facil de hacer, rápido y sin complicaciones, pero que siempre queda muy agradecido.

Que os aproveche

Pimientos rellenos de carne

2009-03-24T23:09:00.004+01:00

El fin de semana pasado tocó cocina de reciclaje..., si, si de reciclaje, (es que es una reutilización del resto de un plato de carne: "Boeuf Bourguiñon"), aunque tambien puede hacerse con rabo de toro a la andaluza, con cualquiera de las dos queda estupendo.

Ingredientes (para 3 raciones)

300 gr de "Boeuf Bourguiñon"

1 lata pimientos de piquillo

1 cebolla , 4 ajos

1/2 lata tomate

1 copa de ron

1 cucharada de pimenton de la Vera, sal y pimienta.

Se desmenuza la carne y se mezcla con las patatas chafadas sin llegar a ser puré y algo de la salsa para hacer una farsa y rellenar los pimientos.

Se pican los ajos y la cebolla, a base de cuchillo grande no rayada ni pasada por la picadora por que suelta el agua, pero que quede pequeña (del tamaño de una lenteja) y se sofrie bastante, ha de oscurecer la salsa, pero cuidando de que no se queme.

Cuando la cebolla esté bien sofrita se incorpora el tomate triturado, un par de sobrecitos de azucar para quitarle la acidez, una pizca de sal, unas vueltas del molinillo de pimienta y se deja reducir, hasta eliminar toda el agua, entonces incorporamos el liquido de la lata de pimientos que habremos reservado y volvemos a dejar reducir. Cuando este bien evaporado se añade la cucharada de pimenton de la Vera (ojo no el picante) y enseguida la copa de ron si no el pimentón se quemará, (ojo enseguida se inflamará excepto si cocinais en placa electrica que habrá que enseñarle el encendedor) lo retiramos algo del fuego esperaremos a que se apague removiendo para que se queme bien el alcohol.

Al final ha de quedar una salsa espesa pero ligada con algo de liquido, para que no se note excesivamente el aceite.

Ponemos los pimientos en un plato de horno y los cubrimos con la salsa.

Horneamos con el grill encendido hasta que se note un principio de gratinado.

En esta ocasión los platos estan "decorados" con el contraste de color de unas finas rodajas de calabaza pasadas 5 minutos al microondas para que sean crujientes.

Otro dia pondre la receta de la carne por que prepararé un paso a paso con fotos. Es de esos platos que hay que trabajar dos dias, pero el resultado vale la pena.

Manzanas al horno

2009-02-16T20:30:00.005+01:00

Esta pasada semana Angels vio que el HEMC de este mes iba de manzanas, así que he tenido suerte, ha preparado manzanas al horno.

Bueno estas eran las manzanas antes de la sesión de rayos UVA.

Así que tras una pequeña manipulación, ya estamos apuntados otra vez

En realidad la receta es muy sencilla:

Descorazonar las manzanas y en el hueco de cada una poner:

una cucharadita de almendras troceadas,
una cucharadita de azúcar,
una cucharadita de jerez dulce,
una cucharadita de leche

poner en cazuelitas individuales y hornear a horno alto hasta que se vean cocidas.

Y este es el resultado, por suerte hice las fotos enseguida, porque hoy ya no podría hacerlas. (Es que estaban buenisimas...)

Pastis ràpid de xocolata

2009-02-12T20:24:00.008+01:00

-Mama, a veure si fas alguna cosa amb aquets melindros que estan secs ...-(Aquest va ser el comentari insidios del nostre fill Daniel).

I ja tenim a l’Angels regiran webs a la “caça i captura” de receptes que portessin melindros.

Així que busca que busca va anar a parar, ves a saber com, a “Chocolate y pimienta” i va trobar un “pastis ràpid de xocolata”..., sentint la paraula màgica ja tenia la meva aprovació, encara que amb ella no tenim una “xocoadicte”. Per sort vaig tindre un factor a favor meu... es feia al microones amb 12 minuts de rellotge, (ve falta afegir el temps d'elaboració prèvia, pero tan sa val).

I com podeu veure el resultat no està gens malament

(No es per estalviarme feina pero...) si voleu la recepta podeu “clikar” aqui.

No us podem invitar, per que de poc no els arriba ni un bocinet per els nets...

Sopar amb amics

2009-01-30T20:40:00.010+01:00

L’altre dia van vindre a sopar uns bons i vells amics, i com sempre l’Àngels em va estar perseguint tota la setmana per veure que pensava fer, fins que el mateix dia vaig veure que preparava una crema de carabassa per el nostre fill, i em va vindre una imatge a la memòria, vaig estar buscant però no he pogut trobar-la així que nomes puc dir que la idea primària es d’un altre però no se de qui. (Ja os he dit que soc molt anàrquic amb aquest tema de les receptes)

Menú :

- Els aperitius:

Com ja es habitual primer van haver uns aperitius,

Com ja he posat uns quants anteriorment, no he descrit mes que un parell de nous, els bombons de "Bloody Mary"

I les cloïsses amb escuma de mar (ja vaig posar la recepta)

Ah! i els gotets de coulis de tomaquet i crema de coliflor

Be, dons a partir de la seva crema vaig muntar el primer plat “Doble crema de verduretes amb els seus cruixents”

De segon vaig fer una “Broqueta de rap i marisc amb els seu cornet de salsa al caviar”

Per postres L’Angels (Pastissera oficial de casa) va fer una mousse de poma de la Gemma de “la cuina de casa” amb tocs personals

I amb el cafè va fer unes trufes (las de mascarpone) de la cuina de la Gemma, bé o de qui sigui el autor original, però ella va treure la recepta de la Gemma, i la veritat surten molt bones

Receptes :

“Doble crema de verduretes amb els seus cruixents”

Les cremes son de carabassa y de pèsols, la recepta de la carbassa es molt senzilla: ½ porro, ½ carabassa petita, a la paella amb un rajolí d’oli, una vegada ofegades es cobreixen amb un dit d’aigua, i fins que estiguin cuites, desprès d’escorreguda la passem per el”braç” o “minipimer” que tingui una consistència més liquida que un puré però no com una sopa liquida, si no tindrem problemes al “emplatar”

La de pèsols també es fàcil de fer: 50 gr. de pèsols per pax, ½ ceba picadeta molt petita (no ratllada ni amb 1,2,3) una vegada cuits, s’han d’escorre i passar per el “braç”; si fa falta obtindrem la consistència desitjada afegint una mica de puré de patata.

Els cruixents son derivats de una recepta del blog de cuina de la Dolorss, que feia piruletes de formatge al microones
Cruixent de formatge: Entre dos trossos de paper de forn posar una mica de formatge Gruyère o Emmental, no valen els cremosos tipus mozzarella, de manera que quedin espais com una reixeta, aplanar i posar al microones a mitja potencia durant 1 minut (es qüestió de fer proves, fins trobar el temps perfecte) ha de quedar cruixent, no tou, però tampoc rostit.
El de pernil es fa de la mateixa manera.

Ahir vaig tornar a fer aquest plat amb una variant, la crema de carabassa la vaig canviar per crema de musclos, oberts al vapor i amb una base per fer la crema amb arròs blanc, es una formula mes impactant que la de verduretes i que ha resultat força bona.

“Broqueta de rap i marisc”

Les broquetes estan compostes de trossos de rap, llagostins i musclos, fets a la planxa, i el cornet estava fet amb una oblea d’empanadilles enfornada amb un motllo especial, la salsa era de crema dels caps del llagostins i “caviar” vermell

Dels postres no cal dir res, ja son receptes prou conegudes però molt “resultones”

2 Recetas de calamares para el HEMC #29

2009-01-22T00:32:00.009+01:00

Un poco tarde, casi casi fuera ya de plazo me entero de que el HEMC 29 va de calamares, y ¡Ah! las coincidencias de la vida M. Angels me dice que ha comprado unos calamares para la cena de Daniel.

El unico problema es que no puedo hacer otra cosa que Calamares Salteados, pero aprovechando que Pilar quiere batir un record de audiencia y que se permite la presentacion de dos recetas, pues voy a participar con los calamares de la cena de mi hijo y os pondré la receta de otros que hago algunas veces y que aunque hoy no tengo foto, la proxima vez que los haga la incluiré.

Los de hoy son muy sencillos de hacer, no son ninguna virgueria de presencia, pero resultan buenisimos.

Receta:

Un par de calamares medianos por persona

Dos/tres ajos por persona

Un poco de perejil picado

Sal y pimienta

Una vez limpios los calamares reservaremos las alas y las patas para otra receta, y cortaremos las bolsas en rodajas no demasiado gordas, ni finas como fideos eso es para otro plato.

En una sarten de tamaño adecuado a la cantidad de calamares para que esten bastante agrupados, ponemos aceite y los ajos laminados a fuego suave para que vayan aromatizando el aceite pero sin freirse, cuando ya no esten crudos retiramos la sarten del fuego dejando que se enfrie un poco.

Retiramos los ajos y la mitad del aceite, añadimos los calamares y los ponemos a fuego suave y tapados para que suelten un poco el agua, cuando esten blancos, los retiramos y volvemos a poner los ajos y el resto del aceite y dejamos evaporar el agua.

Incorporamos los aros de calamar, los salpimentamos al gusto, (hay que poner bastante sal, son muy dulces) espolvoreamos el perejil muy picado y "Voilá" eso es todo, ya podemos servirlos.

-------------------------------------------------

La segunda receta es un primer plato, se trata de "Habitas con calamarines", es uno de mis recetas de habas favoritas. Hay que hacerlas con habitas pequeñas y con calamares pequeños o chipironcillos, me perdonareis pero como ya sabeis no acostumbro a tener medidas de mis platos, soy un poco anárquico en eso de las recetas, pero de verdad que cuando lo repita os pondré las proporciones.

Receta:

Habas baby, de esas que venden congeladas pueden valer, pero que sean de buena calidad, tiernas y de poca piel, si no hay que quitarsela.

Calamarines o chipirones, contra mas pequeños mejor, no hay que poner demasiados, se trata de un plato de habas "con", lo que dominará el plato son las habas con el contrapunto de los calamarines.

Un par de cebollas, de Figueras, y si hay posibilidad mejor con cebollas tiernas, pero solo la parte blanca no el tallo verde.

Sal, pimienta y una hojita de menta fresca.

Cortamos las cebollas a cuadraditos del tamaño de las habas, las ponemos a sudar a fuego muy bajo con un poco de aceite en frio, sal, hará que suelten el agua y tapadas.

Cuando la cebolla haya perdido la "rabia" añadiremos las habas y continuamos pochandolas tapadas, cuando esten cocidas añadimos los calamarines, bien limpios sin tintas, y salpimentamos al gusto.

Subir el fuego para que evapore el agua y añadir aceite segun el gusto de cada uno, al final cuando blanqueen, añadir la hoja de menta muy picada y ya se pueden servir, decorando el plato con un triangulo de pan frito.

Espero que os gusten.

Deures endarrerits (menú Reis)

2009-01-18T12:18:00.014+01:00

Encara que amb retard, (ja casi ni es veuen els camells a l’horitzó), aquí teniu el menú de Reis:

1er plat: “Räucherwurstpudding”.

Es a dir "Flanets de embutits fumats". No, no es cap plat típic alemany, me’l vaig “inventar” per aquest dinar, com veieu es un flamet individual. i está fet de verdures amb frankfurts i bacon fumat, al final teniu la recepta

2on Plat: Confí d’ànec al forn

Aquest es un plat molt senzill i que no requereix gaires explicacions, anava acompanyat de una compota de poma (bullida amb sucre, sal i pebre) i d’uns bolets fets amb el greix del ànec i conyac

Postra: Crema de mandarina
El postra, com sempre, es obra de l’Àngels, i es clar estava boniiiisim, la recepta no la poso aquí per que es la de la Cuina de casa ,felicitats Gemma per las teves receptes l'Àngels es una fan de les teves postres

Recepta: “Räucherwurstpudding”.

Ingredients (Per 4 plats):

½ Coliflor,
1 Porro gros
4/5 Cebes tendres
1 frankfurt gros
2 talls gruixuts (1/2 cm) de bacon fumat
Crema de llet
Enciams de colors,
cogombrets
3 ous

Bullirem la coliflor amb una mica d’aigua y mentrestant la anem trencant amb una espàtula de fusta, fins tindre una espècie de puré gruixut, quan l’aigua ja casi s’ha evaporat afegirem la crema de llet.

A banda farem suar el porro i les cebes tendres tallats en mirepoix amb una mica de mantega i oli d’oliva, quan estiguin casi cuites afegirem el bacon tallat a tiretes, li donem un parell de voltes i l’apartem del foc, afegint-t’ho a la coliflor.

Separem els rovells, i els anem incorporant a la coliflor. Muntem les clares a punt de neu i també les incorporem, acabar salpebrant al gust.

Posem la mescla en motllos individuals, prèviament engrassats amb oli o mantega, i ho coem al forn durant uns 40 minuts.

Per decorar el plat vaig fer servir una barreja d’enciams, amb oli de mostassa

Dinar de reis (Mes aperitius)

2009-01-11T18:28:00.007+01:00

El passat dia de Reis varem fer un dinar a petit comitè, i encara que no son el aperitius de Cap d’any quedaven prou be, així que aquí els poso.

Musclos amb escuma de mar

Els musclos son de llauna, a la vinagreta, però aquests estan acompanyats de un acompanyament especial “escuma de mar”

Recepta: “Escuma de mar”

- Preparar amb un cassó el suc d’una llauna d’escopinyes (“berberechos al natural”) barrejat amb un gotet de xeres sec o vi blanc sec.

- Escalfar a uns 50-60º, que no arribi a bullir, apartar del foc i dissoldre un full de gelatina.

- Desprès de refredar una mica començarem a batre la barreja amb les varilles muntant-la com si fos clara d’ou, i anem apartant la escuma resultant.

- La deixem a la nevera, quan es refredi del tot l’escuma quedarà solidificada i ja podem utilitzar-la.

Escopinyes amb la seva vinagreta sòlida

Recepta: “Vinagreta sòlida”

- Com en el cas anterior escalfarem una barreja de vinagre de xeres aromàtic i xeres sec.

- Quan estigui calenta afegirem pebre vermell, una mica de pebre negre al gust, y dos o tres fulles de gelatina segons la quantitat de líquid que estiguem preparant.

- Ho deixarem refredar i el tallarem com un granallat gruixut.

Carxofes variades

Son carxofes de llauna mitjanes tallades en 4, unes amb un trosset d’anxova, altres amb unes gotes de llimona i uns granets de caviar negre i les ultimes amb unes gotes de vinagre de Modena i tres o quatre escupinyes menudes

Ous de guatlla farcits

Farem bullir 10 minuts els ous de guatlla. Un cop freds i pelats els tallem per la meitat i trèiem el rovell.

Farem una barreja amb els rovells i tonyina de llauna esmicolada, am un polsim de pebre negre i unes gotes de vinagre de Módena.

Amb aquesta barreja farcim els ous i els decorem amb un toc d’olivada negra o de crema de piquillo

Tomàquets cirera variats

Tallarem els tomàquets cirera per la meitat i els decorem amb un trosset d’anxova, altres amb olivada negra, altres amb tonyina esmicolada amb unes gotes de vinagre de Módena o de salsa soja, i els últims amb trossets de formatge feta amb pols de orenga i sal de vi per sobre.

Be, fins aqui els aperitius, despres posare la resta del menú.

No sols aperitius...

2009-01-09T06:42:00.008+01:00

Be, per que sapigueu, a la cuineta de l'Angels no sols es fan aperitius, per això tenim una pastissera que s’encarrega d’endolcir-nos la vida i que també te una clientela assegurada i molt fidel

I com a mostra un boto, les postres de 1er d’any, (Pastis de mousse de préssec, la recepta es de la Gemma de la cuina de casa) sols diré que estava boníssim...

Les receptes de l'aperitiu

2009-01-09T03:30:00.003+01:00

Be, dons ja tornem a estar amb vosaltres, desprès de anar al cinema a veure una preestrena de una pel·lícula, que si no sou uns addictes al festival de Sitges no us recomano, segons diuen es un “remake” de “Rec”, i com ja esperava a mi m’agrada mes la cuina, així que encara que ja es un pel tard, espero tindre temps de posar algunes receptes, o al menys dir de que son els aperitius.

Alguns, ja ho vaig dir l’altre dia, son variants de receptes vistes per els blogs, però em perdonareu si no identifico en quins, ja que no vaig prendre notes exactes de cap sinó que vaig fer com sempre, prenent idees i desprès faig lo que em sembla, no soc dels de seguir les receptes dels llibres, i en tinc una pila de tot tipus de cuines i de molts llocs, però desprès faig les meves “adaptacions”.

Tornant als aperitius, son fotos de dos àpats diferents: per sopar de cap d’any i dinar del dia 1 (com son amb gent diferent acostumo a aprofitar per treballar menys).

Dons com ja vaig dir, els cocktails sòlids eren: el típic “Dry Martini” que molts de vosaltres ja heu fet, i l’altre un “Negroni”, es a dir vermut vermell amb Campari, fet gelatina i esmicolada a la cullereta.

La foto AP-01 son:

- Raviolis de carbassó escaldat farcit amb formatge feta i confitura de tomàquet.
- Rotllets del mateix carbassó i salmó marinat amb mel y mostassa (aquesta si que crec que la vaig veure a algun del vostres blogs)
- Dauets de patata bullida, un amb salsa tàrtara i salmó i l'altre amb salsa tàrtara amb tonyina al natural i granets de caviar

Els de la foto AP-02 son:

- Dauets de formatge fresc amb confitura de tomàquet i una tàpera.
- Trossets de torradeta prima amb tonyina al natural coberta amb un tel de carbassó, maionesa i decorat amb olivada y puré de tomàquet.
- Dauets de patata al forn, amb puré de tomàquet natural i tonyina macerada amb vinagre de Módena i un polsim de pebre

A la foto AP-03 tenim:

- “Cortezas” amb un trosset molt prim de formatge havarti, un musclo a la vinagreta i “escuma de mar” (Suc de “berberechos” de llauna fets amb poca gelatina y muntat com si fos clara d’ou, abans de que acabi de solidificar)

A la AP-04:

- Dauets de formatge feta amb un boci d’anxova de L’escala i confitura de tomàquet

A la AP-05, las culleretes son de:

- Crema de porro amb serradures de cruixent de formatge o amb cruixent de pernil

- Crema de coliflor amb sal de vi o amb cruixent de llomillo
- Amb els gotets hi havia: crema de porro, crema de piquillo i semi brandada amb un toc d’olivada

A la AP-06 tenim:

- Embolcalls de carbassó amb formatge brie (passats per el microones)
- Bombons de paté embolicats amb “jabugo” (aquesta també era d’algun de vosaltres i la vaig deixar “tal cual” per que no es pot millorar)

Els gotets de la AP-07 son de:

- Crema de mongetes blanques amb sal de vi i cruixent de gruyère

I els de la AP-08 son, ja que era per el sopar de Cap d’any, una concessió a un tradició d’Italia però amb un puntet d’aquí, es a dir:

- Crema de llenties amb cruixent de xoriç

Si passem al 2on plat de la foto eren “Llegendes de L’Emporda” ,... be diguem que una readaptació del típic “mar i muntanya”: pernilets de pollastre sense l’os, farcits amb un remenat de botifarra i bolets esmicolats, sobre una crema de marisc i decorat amb dos cuetes de llagostí , marinades amb whisky i passades per la paella al estil oriental.

Buffff, s’ha fet molt tard, i dema el despertador sonarà a les 6 com cada mati, així que un altre dia posaré el dinar de reis i algun altre aperitiu, espero que aquets us hagin agradat.

Ah!, perdoneu per la informalitat de les receptes, per les pròximes ocasions procuraré posar les receptes de forma mes tradicional, incloent-hi mides quantitats etc., però ja os ho he dit al inici que soc un cuiner molt “temperamental” es a dir que no faig mai un plat dos vegades exactament igual dependrà del contingut de la nevera o el rebost, l’estat d’ànim, o el mercat. (I això a l’Angels, entre nosaltres, si tenim un àpat amb amics o família la treu de polleguera no saber amb antelació que dimonis faré)... ;-).

Un nou blog

2009-01-05T02:21:00.008+01:00

Be, desprès de una bona temporadeta fent de “ratetes de biblioteca” per els vostres blogs, bocabadats davant de les meravelles gastronòmiques que hi poseu, i en mes d’una ocasió amb un sobtat atac de gana davant de les imatges que inclouen, semblava que ja era l’hora de deixar de ser uns “sense blog”, any nou vida nova diu el refrany, així que vaig afegir a la carta als reis que entre altres moltes coses també volíem un blog per l’Angels, i la vaig dur al patge del mercat, sense que ella ho sabés es clar, i vet aquí el nou blog que ens han portat els reis de l’Orient.

No penseu trobar-hi grans plats, ni tan sols moltes receptes, però lo que segur que si trobareu es la nostra amistat

Com d’alguna manera tindrem que començar os posarem alguns del plats i aperitius que hem fet aquests Nadals:

Molts d’ells, com podreu observar, han sortit dels vostres blogs, amb les “raonables modificacions” degudes a certs atacs “d'inspiració del moment” que acostuma a patir el cuiner

Per començar uns aperitius de "cocteleria sòlida": el clàssic "Dry Martini" y un "Negroni", seguits de un ampli ventall de "mini-pinxos"

AP-01

AP-02

AP-03

AP-04

AP-05

AP-06

I naturalment també hi havien els gotets

AP-07

AP-08

I algun que altre platillo mes consistent

Be, per avui no hi ha temps per mes, que sento que s’acosten els camells i no em deixaran res si estic despert

Esperem les vostres visites i comentaris per animar-nos

Moltes gracies a tots