17 / abril / 2009

HEMC esta vez va de hojaldre (Pastel otoñal de carne)

Bueno esta vez la anfitriona del HEMC es nuestra amiga Gemma así que Angels me ha dicho que teníamos que participar,

hemc 32 - hojaldre


¡Faltaría más!, y para poner nuestro granito de arena he preparado un "pastel otoñal de carne".
Lo del otoñal lo puse por que en el relleno pongo setas, y aunque el otoño ya empieza a caer lejos, hoy en día tenemos la ventaja que para hacerlo en cualquier época están las congeladas.


Ingredientes:

En este caso tenia una mezcla de trozos de ceps, girgolas minis, y de alguna otra clase (aproximadamente 250 gr.)

Logicamente la pasta de hojaldre, y continuamos con el congelador...

Yo siempre tengo alguna placa de hojaldre extendida (es mucho mas comoda y rapida para preparar cualquier cosa)


Un huevo mezclado, sin batirlo que no haga espuma, para pintar el pastel una vez preparado, y la pimienta, para darle un toquecillo de alegria.


Y claro está, la carne picada, mezcla de ternera y butifarra a partes iguales es la que queda mejor, (unos 400 gr. era un pastel para 3 personas), ahi cada uno hace las raciones como crea conveniente.

Y como ya os habreis fijado en la mezcla, que esta ya medio hecha, un toque de pimientos del piquillo troceados (dos o tres al gusto de cada uno).

Y este no se ve, pero si nos lo dejamos se nota, media copita de coñac, no ha de quedar liquido que mojaria el hojaldre.

Preparamos el hojaldre estirandolo para que no quede una plancha excesivamente gruesa, y lo rellenamos cerrandolo en la forma que creais mas conveniente segun la presentación final que querais dar al plato: en raciones cerradas para presentar como individuales o abiertas; yo en este caso las hice para presentarlas abiertas, es decir un trozo en cada plato para que se viera el contenido.

Se pinta con el huevo...

Para acabar la decoración estiramos mas un trocillo de pasta y recortamos unas hojas u otro motivo que queráis, y lo pegamos encima del pastel, pintandolos con el huevo para que al hornear nos tome un color dorado brillante.

Es recomendable abrir unos pequeños agujeros para permitir que evaporen los liquidos del relleno sin que nos reviente el pastel


Y una vez preparado pasamos al horneado, el tiempo dependera del horno de cada uno, pero hay que procurar que no se queme la pasta pero al mismo tiempo que no quede cruda por debajo, lo emplaté acompañado de unos blinis de pasta de pimiento de piquillo y unos toques de compota de manzana

Como podeis ver es un plato facil de hacer, rápido y sin complicaciones, pero que siempre queda muy agradecido.

Que os aproveche

24 / març / 2009

Pimientos rellenos de carne

El fin de semana pasado tocó cocina de reciclaje..., si, si de reciclaje, (es que es una reutilización del resto de un plato de carne: "Boeuf Bourguiñon"), aunque tambien puede hacerse con rabo de toro a la andaluza, con cualquiera de las dos queda estupendo.

Ingredientes (para 3 raciones)
300 gr de "Boeuf Bourguiñon"
1 lata pimientos de piquillo
1 cebolla , 4 ajos
1/2 lata tomate
1 copa de ron
1 cucharada de pimenton de la Vera, sal y pimienta.


Se desmenuza la carne y se mezcla con las patatas chafadas sin llegar a ser puré y algo de la salsa para hacer una farsa y rellenar los pimientos.






Se pican los ajos y la cebolla, a base de cuchillo grande no rayada ni pasada por la picadora por que suelta el agua, pero que quede pequeña (del tamaño de una lenteja) y se sofrie bastante, ha de oscurecer la salsa, pero cuidando de que no se queme.


Cuando la cebolla esté bien sofrita se incorpora el tomate triturado, un par de sobrecitos de azucar para quitarle la acidez, una pizca de sal, unas vueltas del molinillo de pimienta y se deja reducir, hasta eliminar toda el agua, entonces incorporamos el liquido de la lata de pimientos que habremos reservado y volvemos a dejar reducir. Cuando este bien evaporado se añade la cucharada de pimenton de la Vera (ojo no el picante) y enseguida la copa de ron si no el pimentón se quemará, (ojo enseguida se inflamará excepto si cocinais en placa electrica que habrá que enseñarle el encendedor) lo retiramos algo del fuego esperaremos a que se apague removiendo para que se queme bien el alcohol.




Al final ha de quedar una salsa espesa pero ligada con algo de liquido, para que no se note excesivamente el aceite.

Ponemos los pimientos en un plato de horno y los cubrimos con la salsa.




Horneamos con el grill encendido hasta que se note un principio de gratinado.

En esta ocasión los platos estan "decorados" con el contraste de color de unas finas rodajas de calabaza pasadas 5 minutos al microondas para que sean crujientes.


Otro dia pondre la receta de la carne por que prepararé un paso a paso con fotos. Es de esos platos que hay que trabajar dos dias, pero el resultado vale la pena.

16 / febrer / 2009

Manzanas al horno

Esta pasada semana Angels vio que el HEMC de este mes iba de manzanas, así que he tenido suerte, ha preparado manzanas al horno.


Bueno estas eran las manzanas antes de la sesión de rayos UVA.

Así que tras una pequeña manipulación, ya estamos apuntados otra vez


hemc 30 - manzana



En realidad la receta es muy sencilla:

Descorazonar las manzanas y en el hueco de cada una poner:

una cucharadita de almendras troceadas,
una cucharadita de azúcar,
una cucharadita de jerez dulce,
una cucharadita de leche

poner en cazuelitas individuales y hornear a horno alto hasta que se vean cocidas.




Y este es el resultado, por suerte hice las fotos enseguida, porque hoy ya no podría hacerlas. (Es que estaban buenisimas...)

12 / febrer / 2009

Pastis ràpid de xocolata



-Mama, a veure si fas alguna cosa amb aquets melindros que estan secs ...-(Aquest va ser el comentari insidios del nostre fill Daniel).



I ja tenim a l’Angels regiran webs a la “caça i captura” de receptes que portessin melindros.

Així que busca que busca va anar a parar, ves a saber com, a “Chocolate y pimienta” i va trobar un “pastis ràpid de xocolata”..., sentint la paraula màgica ja tenia la meva aprovació, encara que amb ella no tenim una “xocoadicte”. Per sort vaig tindre un factor a favor meu... es feia al microones amb 12 minuts de rellotge, (ve falta afegir el temps d'elaboració prèvia, pero tan sa val).

I com podeu veure el resultat no està gens malament





(No es per estalviarme feina pero...) si voleu la recepta podeu “clikar” aqui.


No us podem invitar, per que de poc no els arriba ni un bocinet per els nets...

30 / gener / 2009

Sopar amb amics

L’altre dia van vindre a sopar uns bons i vells amics, i com sempre l’Àngels em va estar perseguint tota la setmana per veure que pensava fer, fins que el mateix dia vaig veure que preparava una crema de carabassa per el nostre fill, i em va vindre una imatge a la memòria, vaig estar buscant però no he pogut trobar-la així que nomes puc dir que la idea primària es d’un altre però no se de qui. (Ja os he dit que soc molt anàrquic amb aquest tema de les receptes)

Menú :
- Els aperitius:

Com ja es habitual primer van haver uns aperitius,





Com ja he posat uns quants anteriorment, no he descrit mes que un parell de nous, els bombons de "Bloody Mary"




I les cloïsses amb escuma de mar (ja vaig posar la recepta)


Ah! i els gotets de coulis de tomaquet i crema de coliflor





Be, dons a partir de la seva crema vaig muntar el primer plat “Doble crema de verduretes amb els seus cruixents”




De segon vaig fer una “Broqueta de rap i marisc amb els seu cornet de salsa al caviar”


Per postres L’Angels (Pastissera oficial de casa) va fer una mousse de poma de la Gemma de “la cuina de casa” amb tocs personals


I amb el cafè va fer unes trufes (las de mascarpone) de la cuina de la Gemma, bé o de qui sigui el autor original, però ella va treure la recepta de la Gemma, i la veritat surten molt bones


Receptes :

“Doble crema de verduretes amb els seus cruixents”

Les cremes son de carabassa y de pèsols, la recepta de la carbassa es molt senzilla: ½ porro, ½ carabassa petita, a la paella amb un rajolí d’oli, una vegada ofegades es cobreixen amb un dit d’aigua, i fins que estiguin cuites, desprès d’escorreguda la passem per el”braç” o “minipimer” que tingui una consistència més liquida que un puré però no com una sopa liquida, si no tindrem problemes al “emplatar”

La de pèsols també es fàcil de fer: 50 gr. de pèsols per pax, ½ ceba picadeta molt petita (no ratllada ni amb 1,2,3) una vegada cuits, s’han d’escorre i passar per el “braç”; si fa falta obtindrem la consistència desitjada afegint una mica de puré de patata.

Els cruixents son derivats de una recepta del blog de cuina de la Dolorss, que feia piruletes de formatge al microones
Cruixent de formatge: Entre dos trossos de paper de forn posar una mica de formatge Gruyère o Emmental, no valen els cremosos tipus mozzarella, de manera que quedin espais com una reixeta, aplanar i posar al microones a mitja potencia durant 1 minut (es qüestió de fer proves, fins trobar el temps perfecte) ha de quedar cruixent, no tou, però tampoc rostit.
El de pernil es fa de la mateixa manera.

Ahir vaig tornar a fer aquest plat amb una variant, la crema de carabassa la vaig canviar per crema de musclos, oberts al vapor i amb una base per fer la crema amb arròs blanc, es una formula mes impactant que la de verduretes i que ha resultat força bona.

“Broqueta de rap i marisc”

Les broquetes estan compostes de trossos de rap, llagostins i musclos, fets a la planxa, i el cornet estava fet amb una oblea d’empanadilles enfornada amb un motllo especial, la salsa era de crema dels caps del llagostins i “caviar” vermell

Dels postres no cal dir res, ja son receptes prou conegudes però molt “resultones”