Traductor

20 de març del 2011

Crema de St. Josep

Aquesta vegada li toca a l’Angels contribuir a la iniciativa de la recepta del 15,




i com cada any amb aquesta data ha fet la crema de St. Josep.

La recepta es una d’aquelles que ve de l’avia, o de l’avia de l’avia ves a saber...


Ingredients:

5 ous
1 litre de llet + llet per bullir els núvols
3 cullerades de “maizena”
1 cullerada de sucre per ou
Pell de llimona
Canyella (un branquilló)
Vainilla al gust

Separarem les clares dels ous per desprès fer els núvols.

En un caçó barrejarem els rovells i el sucre fins que blanquegin , desprès afegirem la maiçena remenant fins que estigui ben desfeta i per últim la llet.

Posem la barreja a foc baix remenant amb cura (això es pot tallar) fins que s’insinua el bull. Retirem el caçó del foc sense deixar de remenar fins que agafi la consistència entre espès i líquid que us agradi, (però no son natilles i penseu que al refredar s’espessirà més) es qüestió de trobar-li el punt.

Distribuïm la crema de forma individual o amb una plata i la deixem refredar.

A banda muntem les clares amb una mica de sucre (al vostre gust depenent de lo llépols que sigueu), i amb un altre caçó posem llet i la fem bullir.

Anirem tirant cullerades de les clares muntades i donant un parell de voltes les retirem i posem a escórrer l’excés de llet.



I ja la tenim, atenció les clares es posen en el moment de servir, per que sinó mullarem la crema i no queda be.

Espero que us agradi.

13 de març del 2011

La meva pizza

Be, com ja havia promès a l’anterior post aquí teniu una de les meves pizzes, com aportació al HEMC 52.

hemc 52 - pizza casera


Normalment vaig variant els ingredients fins i tot els de la base, en aquesta ocasió esta feta amb una barreja de farines blanques i integrals.

Dons comencem per els ingredients basics:


La cervesa (150 gr.): últimament estic posant-hi diferents tipus de cerveses per contes d’aigua, trobo que li dona un sabor mes especial, avui hi fet servir cervesa negra.(No m'han pagat res per l'anunci)



La farina (300 gr.): com ja he dit, aquesta vegada es una barreja al 50% farina blanca i farina integral .



El llevat de forner (12 gr.): es millor que el sec.



El tomàquet madur: Be, en realitat com ja veureu no es aquest el que hi poso.



La alfàbrega: ha de ser del tipus italià (“basilisco”) de fulla ben grossa.



Ja heu pres nota? dons comencem:


La cervesa ha de estar tèbia no calenta (uns 30-40º) per dissoldre totalment el llevat .



Li afegim 100 grams de la farina, ho remenem be i es fa reposar.



Al poc veurem que comença a fer bombolletes i a créixer.



En menys d’una hora veurem que ha crescut al doble de volum.



I la mescla fa bromera.



Es l’hora de començar l’amasat, li afegim la resta de farina i amassem fins que quedi una bola que no s’enganxa a les parets.



I ara toca fer estiraments, no al gimnàs eh! , a aquesta boleta i al temps, poc a poc, hi afegirem l’oli (15-25 grs. al gust personal)



L’amasat jo el faig en tres passos: 1er estirar la massa.



2on enrotllar.



3er plegar.



I sant tornem-hi, estirar, amb el palmell de la ma.



Mes, mes estirat



Enrotllar i plegar



Tornar a estirar, ah! i afegir oli de tant en tant.



Així durant uns deu minuts, al final fem una bola i la deixem reposar...



Fins que veiem que ha doblat el seu volum.



La tornem a amassar uns cinc minuts mes i la tornem a deixar reposar, aquesta vegada sobre la planxa on desprès l’estendrem.



Per passar el temps anem a preparar l’oli d’alfàbrega que desprès farem servir. Es ben fàcil piquem unes fulles i les posem amb un pot de vidre amb oli, i al microones.



Desprès de varis cops (deixant 10 minuts entre un i l’altre) de 1 o 2 minuts a baixa intensitat (no es tracta de fregir les fulles, si no de fer una infusió amb l’oli) aquí teniu el resultat.



Veiem que la massa ha tornat a doblar la seva mida, ¡Ha arribat l’hora de muntar la pizza!



Ja la tenim ben estesa, i aquí el primer truc, si la volem que sigui cruixent , i per que es cogui be, s’ha d’evitar que la massa es mulli amb el tomàquet, per això cal “pintar-la” amb l’oli d’alfàbrega ho primer de tot.



Com ja us havia advertit el tomàquet que faig servir es el triturat de llauna, encara que si tinc temps el faig concentrar abans. (mai poseu “tomate frito” encara que diguin que” trabajo que te quito”).



I com veieu es tracta de fer una capa molt fineta no de omplir-la de tomàquet.



I el segon truc, tot ben empolsinat de orenga seca.



Ara si “L’ imaginació al poder” poseu-hi allò que mes us agradi, avui he posat: ceba tallada ben fineta, pebrot de piquillo a tiretes, rodanxes molt primes de carbassó, i carn de botifarra.



Per últim el/els formatges: en el meu cas mozzarella i una barreja de formatges com Gouda - Havarty - Emmental i Cheddar (la mozzarella sol es una mica “sosaina”). I un altre truquet escampeu un grans de sal gruixuda i pebre negra per sobre els formatges.



Dons ja esta a punt per anar al forn



Aqui el meu forn, que com podeu veure des de que em va donar per fer pans i pizzes te instal•lada una meravellosa pedra que vaig aconseguir d’un taller de “marmolistes“ (si, d’aquests de lapides i marbres de cuina), si us hi fixeu es el retall que surt del forat de la pica.
Per posar la pizza te que estar a uns 200 graus i calent per la part inferior (la pedra) ¡No al grill!



I aquí el resultat desprès d’uns 20 minutets.



I el truc final una vegada fora del forn poseu unes fulles d’alfàbrega per sobre. Veureu quin aroma fan amb l’escalfor de la pizza.



¿En voleu un tallet?