Traductor

23 d’octubre del 2011

I el dissabte: "Bacallà"

Ahir tarda (se'ns acumula la feina, desprès del divendres d'ous amb Pep Nogue publicat abans) vam fer un tomb per el “Mercat de mercats” (molt millor que l’any anterior), i ens vam apuntar a l’aula gastronòmica  d’en Benvingut Aligué (d’el restaurant “Aligué” de Manresa) que ens va fer unes propostes de bacallà molt interessants.


La primera d’elles un plat d’hivern, patates amb col, bacallà i allioli. (aviat farem la prova i ho comentarem)
D’aquest no tinc fotografia per que el van retirar de la taula quan l’anava a fer.

Un altre va ser un bacallà confitat (uns 12 minuts a 60º  - l’interior del bacallà no ha de passar de 35º), amb un sofregit de ceba i tomàquet, cigrons, tripa de bacallà i botifarra negra, amb molt bona pinta també.

Desprès va fer uns entreteniments amb bastonets de bacallà arrebossats amb una pasta de farina, cervesa i mel, i també uns cruixents de pell de bacallà.


Va preparar un “pil-pil” a la termomix amb caldo de bacallà, festucs i un pols de “curry”, triturant-ho tot i afegint oli d’alls.

L’últim plat va ser un bacallà confitat fes làmines sobre un llit de samfaina i amb el pil-pil per sobre i decorat amb un cruixent de pell de bacallà.

Tot un seguit de idees a provar, no?




Un "divendres d'ous" amb Pep Noguè

Aquest passat divendres  en Pep Noguè ens va delitar amb una de les seves xerrades al “Bon Preu”, i com deia al títol, la cosa anava d’ous.



Ens va fer tres receptes, a banda de explicar-ne altres cinquanta de passada.



Ous al plat tardorencs



Com podeu veure es un plat força complert i bastant mes elaborat que los “Huevos de Casa Lucio” de tanta fama per Madrid.

Com va comentar en Pep en realitat es podrien dir “Ous de nevera” per que es qüestió de veure que hi ha a la nevera o al rebost i deixar anar l’imaginació.



Créme Brulée de vainilla amb sopeta de mango.


Amb aquest plat va tindre que renunciar al patriotisme, cosa mol poc habitual amb ell, dient que el posava davant de la “crema catalana” per la seva textura i paladar.

750 ml de nata
250 ml de llet
Vainilla
450 gr de rovells
150 gr de sucre
+ 50 gr de sucre per caramelitzar per sobre

Poseu a bullir la nata, la llet i la vainilla infusionar 5 minuts i coleu
Barregeu (Sense batre) els rovells d’ou y el sucre
Incorporeu la llet infusionada, barregeu  i coleu per treure restes dels rovells (important)
Distribuïu en recipients individuals, i al forn (sense bany maria) a 85º  durant 45 minuts
Deixar refredar en nevera desemmotllar i caramel·litzar amb la lampareta.



Bunyols farcits de crema de xocolata



Aquests van acabar sense ser farcits però estaven boníssims.

Som mol fàcils de fer i molt econòmics, amb la mateixa pasta es poden fer lioneses, bunyols de bacallà...

2dl. d’aigua
80 gr mantega
120 gr farina
210 gr. ( aprox. )  d’ous (3 o 4 que s’inclouran 1 a 1 )
Sal i sucre

Fer arrencar el bull a l’aigua amb la sal el sucre i la mantega, abaixar el foc i tirar la farina remenant amb una espàtula de fusta fins que la pasta estigui desenganxada de les parets, anirem incorporant els ous un a un fent que quedi una pasta llisa. Deixar refredar unes hores.

Amb una màniga amb un brocal una mica gros, fem porcions que fregirem amb oli a 180º.

No us hi penseu i feu la prova.

19 de setembre del 2011

Bacallà amb allioli de pomes amb mel


Un any mes ha començat el curs al “Bon Preu”,


i en Pep Nogué ens ha presentat un menú complert:

      - Una sopeta de verdures
      - Bacallà amb allioli  de poma
     - Batut de figues, llet de cabra, kefir, etc.

 Tots tres molt bons.

Per començar va fer un sorteig de tres dels seus llibres, i de poc li dona un cobriment i ens quedem sense sessió,  va apuntar tres números en un paper i va començar a preguntar per la primera fila, a la primera li van encertar un dels números el “7”, va dir que no l’hi havia passat mai i va seguir amb el sorteig, a la següent li va encertar el segon el “21”, es va quedar sense paraula,  desprès va dir que si li encertaven la tercera plegava, el tercer era jo i li vaig dir que ara tocava el “14”, no us puc descriure la seva sorpresa,


aqui teniu el llibre amb dedicatoria i tot, per sort no va fer veritat la seva “amenaça”, i va continuar la classe.



Com sempre, a mes de explicar-nos com fer les tres receptes va “amanir” la classe amb un bon número de trucs i idees per fer altres plats.

 He de reconèixer que el bacallà  es un dels nostres plats favorits, així que dit i fet, avui hem fet:



Bacallà amb allioli de poma i mel (a la seva recepta la mel es de flor de taronger, però a casa no tenim tarongers...)



Per començar os copio la seva recepta (per 4 raccións):

    600 gr. llom de bacallà
    4 alls pelats
    4 rovells d’ou
    ½ litre d’oli d’oliva de gust suau
    2 pomes “golden”
    50 gr. mel de flor de taronger
    100 gr. pasta d’olivada d’olives negres


Primer de tot es fan coure les pomes al forn,





i amb elles fem un puré.



Els alls s’han d’escalivar (jo ho faig al microones – en Pep ho va fer escaldant-los i fent-los bullir)  i desprès aixafar-los.


En un bol posem els rovells d’ou, el puré d’alls, la mel, un raig d’aigua, i al bany Maria els muntem amb les varetes




Es posen els talls de bacallà coberts d’oli en una plàtera al forn suau (max. 100º) per confitar-los.





Desprès afegim, als ous muntats, 6-7 cullerades de l’oli  de confitar el bacallà i al final el puré de pomes.

Preparem l'olivada d'olives negres.



Es posen  els talls de bacallà en plats per el forn amb un parell de cullerades de l’allioli per sobre i els gratinem, i desprès els decorem am l’olivada .





Espero que os agradi.

5 de setembre del 2011

II Fira del tomàquet del Vallès

Be amics, ja hem tornat de les vacances, encara que dissabte mes d’un ens feia dentetes dient que ell (mes aviat ella) las començava a les hores,  així que ara toca treure la mandra de aquests dies de sofà i començar una nova temporada.

I que millor començament que anar, per una deferència dels nostres amics la Xell i el Kike de “la Cuina vermella”, el passat dissabte, al 2on tast de tomàquets recuperats a Sta. Eulàlia de Ronçana y la “II Fira del Tomàquet del Vallès”.







A l’hora prevista el amics blocaires van arribant al recinte de la fira on els tomàquets es van fent el amos de les paradetes,


encara que també es pot trobar altres tipus  de productes artesanals, incloent-hi llavors...

Pa...


 Inclús un firaire ens va dur l’hort ...



Al final nosaltres també varem “fer fira”, uns tomàquets, una cervesa d’espelta, unes llavors (ja veurem si puc muntar un mini-hort  urbà).



Ha arribat l’hora de anar a treballar a l’hort, però com ens hem deixat “el xapo” a casa avui ens dedicarem a fer el tafaner.


Allà els voluntaris organitzadors, (davant dels que ens hem de treure el barret per la feina que han fet) i no poso noms per que amb això soc molt dolent i em deixaria mes de la meitat, ens van anar explicant els cultius de tomàquets...



 y de mongetes ...

que de forma molt didàctica han anant  conreant en ordenades fileres, i cada varietat tenia el seu cartell explicatiu...



Inclús en el cas de les mongetes hi havia una bosseta amb una mostra de la varietat amb sec.


  Per que us feu una idea aquí teniu una petita mostra del que varem veure.



















Ja de tornada era l’hora del tastet, no penseu que es tractava de fer una “amanideta” de tomàquets  no, es tractava de fer un “seriós tast”, com els de vins amb la seva fulla de classificacions i tot, de cinc varietats de tomàquets, de llavors antigues recuperades per el pagesos del Vallès.


 Aquí teniu una colla de blocaires  expectants i preparats per la “experiència tomatera”


  Be ja tenim el primer, una “Pometa de Sta. Eulalia de Ronçana”.



El mestre de cerimònies , en Pep "Salsetes", anava explicant  les característiques de la varietat que degustàvem.
 

Aquí hem teniu amb funcions de tastador.

 
Desprès va ser l’hora de una peça de la varietat  “Montserrat de Caldes”


L’amic Marti també duia la seva maquina de fotos, encara que no recordo que en fes cap.


La tercera varietat va ser Una “Pometa” d’en Lluis Vila de l’Ametlla.


La quarta era un sucós i aromàtic  “Cor de Bou”


I per acabar un “Rosa” de una de les animes del moviment  de recuperadors , "l’Etern"


A les seves cistelles restaven altres varietats.






Despres de tornar a donar un volt per la fira i per fer temps, ens varem donar una passejadeta per la vora del riu Tenes






Per acabar la jornada hi havia un dinar, amb un gaspatxo de remolatxa i tomàquet, una amanida de tomàquets antics, un cuixa de porc rostida, y de postres arròs amb llet o fruita, tot molt bo. Però d'aixó no puc donar fe per que la bateria em va dir que ja estava tipa de tomàquets i es va negar a deixar constància per la posteritat.


Be dons espero que el proper any siguem de nou allà per gaudir  un altre vegada dels gustosos tomàquets, com els que recordava de quan érem joves.