Pizzes caseres, HEMC 52

Vaja, aquest mati quan hi penjat el post encara no sabia res del “HEMC” del mes, amb aquest cas apadrinat per “Sabor Impresión”, així que el tema pizza ara crema.

Dons tindré que fer una revisió de les pizzes que tinc fetes,

com ara aquesta, i miraré de posar un pas a pas, per tornar a col•laborar amb aquesta iniciativa.

Fideus Negres

Be, ja ha passat una setmana i com us vaig prometre aquí va un altre plat, avui fem un clàssic d’aquells que no cal donar-li molta propaganda, uns fideus negres de sìpia.

Primer os presento els ingredients:

La sípia, be sols part, era prou grossa, les potes y una mica mes la resta me la hi guardat per fer una altre plat que ja explicaré.

Aquí ja està ben sofregida, amb uns alls talladets fins, una ceba petita tallada molt petita i ben enrossida i uns tallets de pebrot.

El brou de peix, amb uns capets de les gambes del plat dels ravioli.

Els fideus prèviament rossejats.

I la tinta, no pot faltar es clar, amb un all picat i una mica de rom.

No,aquesta andròmina no es per els fideus, es que m’hi pres un descans i hem anat a veure la inauguració de la nova Ronda del Guinardó i del parc de Les Aigües.

Com veieu la festa estava molt concorreguda, inclòs els gegants hi eren, desprès tambe va vindre l’Hereu i tot, no podia faltar, estem a un pas de les eleccions i...

Fins i tot hi era la cotorreta, (els nous coloms de Barcelona)

Ep! Que ja comencen a fer l’arròs, dons tindrem que tornar a continuar els nostres fideus

Deixem la festa del parc i marxem cap a casa.

Dons ja tenim els fideus en plena feina, casi casi a punt.

Ara si, aquí els tenim, intentant fugir de la paella, ja saben la que els espera.

En voleu?

No me hi pogut estar, de poc llepo el plat.

Es un plat que dona poca feina però sempre queda be, a mi m'agrada amb una miqueta d'allioli, (això es opcional depèn dels comensals).

Ah! i per acabar el dia, a la nit per sopar, una de les meves pizzes, un altre dia os en faré una.

PD: Gracies per els vostres comentaris de la setmana passada.

En record d'en Santi

Desprès d’un llarg parèntesi, no per haver perdut l’afició a la cuina, com alguns de vosaltres ja heu pogut comprovar en trobades amb la Mireia Carbó, amb en Pep Nogué, o amb David Lienas , ah! i també en alguna ocasió a la botiga dels Gadgets, o com fa uns dies degustant els exquisits formatges del “Mas Alba”, les delicades melmelades del “Rebost de l’Empordanet” , acabant amb les enfervorides explicacions de l’Ana del “Celler Espelt” a les seves “vinyes verdes vora’l mar”, be, que mes us puc explicar que no hagin detallat ja tantes bones plomes dels nostres amics blocaires ...

Doncs com deia, al veure la crida del nostre amic Oscar, l’Starbase, (primer he agafat l’escombra y el plomall per treure la pols i teranyines que s’hi acumulaven al nostre blog, i l’hi he donat uns retocs de pintura per canviar un pel d’imatge, encara no definitiva), i seguint la seva crida tornem a obrir aquest blog, i espero que al menys setmanalment seguirem fent algun comentari.

En record d’en Santi, a qui varem conèixer al seu “Recó de Can Faves” fa ja una pila d’anys, en els seus començaments, ahir dissabte, vaig fer una adaptació dels seus “Ravioli de gambes amb oli de ceps”, amb el que vaig coincidir amb en Manel de “Cuinar es generós”, i ací teniu el resultat.

Ara us explico uns detalls de la “meva” preparació, per que com ja he dit es una adaptació amb un petit detall, que algú ja deu haver vist.

La recepta la vaig treure del llibre “Chefs contra el hambre”, i seguint les seves indicacions vaig preparar les cues de les gambes i l’oli de ceps.

Però desprès, el confitat de ceps va ser d’una barreja de gírgoles, xampis, ceps i “perrexicos”, confitats amb ceba i amb una mica de conyac.

Ja tenim les gambes aplanades i congelades per farcir-les amb el confitat.

Fins aquí hem anat seguint la recepta, però desprès de formar els ravioli...

Comença la variant: els hi pintat amb l’oli de ceps i els hi donat un cop de forn,

tres minuts, nomes per que les gambes perdin la transparència, i al plat.